L'espardenyada te nova pàgina web. Tota la informació relativa a l'Espardenyada la trobareu a :
Les inscripcions les podeu realitzar a:
Inscripcions Corredors
Inscripcions Caminadors
divendres, 24 de maig del 2013
dimarts, 3 de juliol del 2012
Dai Matsumoto
No és poca la gent que s'ha interessat per en Dai Matsumoto, aquell Japonés que es va presentar a La Pobla de Segur per error i on la població el va acollir com si estés a casa.
El dissabte es presentava a les 8 del matí al Camp de Futbol per realitzar la inscripció a l'Espardenyada amb un somriure d'orella a orella i un cop es va donar el tret de sortida, a còrrer. Al cap de poc més d'1 hora i 40 minuts es presentava a la línea de meta seguit per en Jaume Folguera i en Xavier Freixinet amb qui ocuparia el podi.
En Dai, al veure tot el moviment que hi havia a La Pobla va decidir quedar-si fins el dilluns i va disfrutar tant com va saber de la diada Raiera, fent moltes amistats i despertant molta simpatía per La Pobla.
Ens comentava que el pròxim cap de setmana estarà al Sky Running de l'Alta Ribagorça, per després anar als Dolomites i finalment arribar a Suïssa, sempre per còrrer; la seva passió.
Ens agradaria que el tornéssim a veure en altres edicions però això ja serà més complicat, tot i així, Dai ja saps que Pobla és casa teva i hi seràs acollit sempre que tornis.
Aquest és el seu blog: http://ameblo.jp/tsumagoi-cabbage/
それは大松本にはほとんど関心を持っている人々は、エラーにPoblaドセギュールに提示し、拡張あたかも人々が彼を家に歓迎された日本人です。
土曜日に実行するには、耳から耳まで笑顔でEspardenyadaに登録してサッカー場に午前一度追い出さ8時に発表した。わずか1以上時間40分は表彰台を占めているジェームズとザビエルFolguera Freixinetに続いてフィニッシュラインに提供されました。
彼は多くの友人とラ·プエブラの喚起同情を作り、垂木で一日を楽しむ方法を知っていれば、大では、ラ·プエブラにあった動きを見ることは月曜日まで滞在することを決定します。
我々は、次の週末はハイRibagorçaし、ドロミテに移動し、最終的にスイスに到着し、常に動作して、彼の情熱を実行しているスカイになるという。
我々は、他のエディションを見に戻ってしたいと思いますが、これはより複雑である、ただし、大プエブラは家であり、常に戻ってそこに歓迎されるだろうことを知っています。
El dissabte es presentava a les 8 del matí al Camp de Futbol per realitzar la inscripció a l'Espardenyada amb un somriure d'orella a orella i un cop es va donar el tret de sortida, a còrrer. Al cap de poc més d'1 hora i 40 minuts es presentava a la línea de meta seguit per en Jaume Folguera i en Xavier Freixinet amb qui ocuparia el podi.
En Dai, al veure tot el moviment que hi havia a La Pobla va decidir quedar-si fins el dilluns i va disfrutar tant com va saber de la diada Raiera, fent moltes amistats i despertant molta simpatía per La Pobla.
Ens comentava que el pròxim cap de setmana estarà al Sky Running de l'Alta Ribagorça, per després anar als Dolomites i finalment arribar a Suïssa, sempre per còrrer; la seva passió.
Ens agradaria que el tornéssim a veure en altres edicions però això ja serà més complicat, tot i així, Dai ja saps que Pobla és casa teva i hi seràs acollit sempre que tornis.
Aquest és el seu blog: http://ameblo.jp/tsumagoi-cabbage/
それは大松本にはほとんど関心を持っている人々は、エラーにPoblaドセギュールに提示し、拡張あたかも人々が彼を家に歓迎された日本人です。
土曜日に実行するには、耳から耳まで笑顔でEspardenyadaに登録してサッカー場に午前一度追い出さ8時に発表した。わずか1以上時間40分は表彰台を占めているジェームズとザビエルFolguera Freixinetに続いてフィニッシュラインに提供されました。
彼は多くの友人とラ·プエブラの喚起同情を作り、垂木で一日を楽しむ方法を知っていれば、大では、ラ·プエブラにあった動きを見ることは月曜日まで滞在することを決定します。
我々は、次の週末はハイRibagorçaし、ドロミテに移動し、最終的にスイスに到着し、常に動作して、彼の情熱を実行しているスカイになるという。
我々は、他のエディションを見に戻ってしたいと思いますが、これはより複雑である、ただし、大プエブラは家であり、常に戻ってそこに歓迎されるだろうことを知っています。
Crònica FEEC
Aquí us deixem amb la crònica de la FEEC de la V Espardenyada.
L’Espardenyada: contrastos pallaresos
Crònica de Xavier Maduell / Fotos: Núria Ferraz i Àlex Roca
L’Espardenyada: contrastos pallaresos
Entre una espardenya de les d’abans i una sabatilla esportiva actual hi ha certes diferències. La sola de cànem i la roba gruixuda han deixat pas a uns teixits i materials que serveixen per córrer molt, però alhora per arrapar-se a la roca, la sorra i l’herba de la muntanya.
Això és el que van experimentar els 434 participants que dissabte passat, dia 30 de juny, van recórrer les muntanyes de la Pobla de Segur, la població pallaresa que dóna entrada al congost de Collegats. Aquesta prova tant es pot fer caminant com corrent i enguany ha arribat a la seva cinquena edició. L’Espardenyada s’engloba cada any dins la Diada dels Raiers i rememora l’antic ofici del transport fluvial de la fusta des del Pirineu fins a les riberes de la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre.
Així doncs, emulant l’ancestral periple de retorn dels raiers a casa seva, els participants van sortir del camp de futbol de Pobla per pujar cap a Montsor. La imatge dantesca d’aquest poblet abandonat que cau a trossos contrasta amb la vitalitat de la Pobla de Segur, que ha acollit els antics habitants de molts pobles de la rodalia. Els caminants van trobar a Montsor un generós avituallament que marcava l’inici de la baixada, en un recorregut total de 17 km de longitud i 800 m de desnivell. Per la seva banda, els corredors havien d’allargar el seu particular àpat fins al roc de Sant Aventí (1.482 m) si volien digerir les vistes suculents que des d’allí s’albiren: a l’oest, els cingles de Serradell, Lleràs i Sant Gervàs; al nord, els alts pics de la capçalera de la vall Fosca; a l’est, la silueta prominent de la Geganta Adormida; i al sud, Sant Corneli i el Montsec difuminats per la calitja estival. Els quedava vorejar, en el descens, el cim de la roca Foradada i les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Miquel del Pui (l’origen medieval de l’actual Pobla de Segur) per completar una volta de 21 km i 1.000 m de desnivell.
“Tinc els peus ben encetats. L’any passat ja vaig participar a l’Espardenyada amb les espardenyes tradicionals, però l’any que ve no sé si ho tornaré a fer”. Increïble: el Joan va acabar el recorregut amb les espardenyes i el vestit de raier. Al seu costat, també calçada amb espardenyes i vestida de raiera, la Rosa ho havia fet pràcticament com ell: “Jo m’he posat mitjons. Si no, ara estaria morta!”
Pel que fa als atletes, el primer a entrar a meta va ser Dai Matsumoto, un japonès de 28 anys molt rialler.
-Què se t’ha perdut a l’altra punta del món?-El cap de setmana que ve participaré als Sky Games de la Ribagorça i la carrera d’avui m’ha servit d’entrenament. M’ho he passat molt bé perquè la pujada era molt corredora i he portat un bon ritme. En canvi, el descens era bastant més tècnic i pedregós.
-Ets de l’equip del Japó?
-Bé, l’equip sóc jo sol (alone, alone!). Al Japó hi ha atletes i curses de muntanya, però no hi ha cap organització que ens ajudi i m’ho he de pagar tot de la meva butxaca.
En Dai passarà mig estiu a Europa: després dels Campionats del Món a l’Alta Ribagorça correrà en altres carreres a les Dolomites i a Suïssa. El segon classificat de la V Espardenyada va ser Jaume Folguera (Koala’s Team) i el tercer, Xavier Freixinet (Pedala.cat).
Quant a les noies, la jove de 26 anys Anna Quintana va dominar la competició. L’Anna és membre del Club d’Esquí de la Pobla de Segur (CEPS) i veïna del poblet de Serradell.
-Portes gaire temps en això de les curses?-No. He començat a entrenar aquest any.És la primera Espardenyada on participo . Durant tota la pujada m’ha marcat el ritme la Sílvia. Això m’ha ajudat molt i en canvi el que m’ha castigat més és la calor. Trobo que s’hauria de sortir més a primera hora del matí.
Darrere de l’Anna va arribar la Sílvia Vilanova (CEPS) i el tercer lloc va ser per a Paivi Linna (Pedala.cat).
A la meta, tothom va poder restablir-se de l’esforç gràcies al complet esmorzar preparat pels voluntaris de la Secció Excursionista del Club d’Esquí de la Pobla de Segur i de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa. S’unificaven així els interessos comuns d’un poble que enguany ha acollit la Trobada Internacional de Raiers i la presentació de la candidatura perquè l’antic ofici de raier sigui declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Així, tal vegada ressonaran arreu els versos del nostre gran poeta Jacint Verdaguer:
“Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.”
Per últim, cal esmentar que la V Espardenyada de la Pobla de Segur va disparar el tret inaugural de la I Lliga Pallaresa de Curses de Muntanya. Aquest nou circuit consta de cinc proves i la segona serà el Camí de les Trinxeres, que se celebrarà a Aramunt el 21 de juliol vinent.
V ESPARDENYADA (els podis)
DONES
1a. Anna Quintana (CEPS). 2.17 h.
2a. Sílvia Vilanova (CEPS). 2.22 h.
3a. Paivi Linna (Pedala.cat). 2.22 h.
HOMES
1r. Dai Matsumoto (Alpine Ka2awa). 1.43 h.
2n. Jaume Folguera (Koala’s Team). 1.45 h.
3r. Xavier Freixinet (Pedala.cat). 1.45 h.
Edicions anteriors
DONES
2008. Sílvia Vilanova (CEPS)
2009. Sílvia Vilanova (CEPS)
2010. Montse Bacardit (CE Aran)
2011. Àngels Batalla (CEPS)
HOMES
2008. Xavier Espiña (CE Guissonenc)
2009. Xavier Espiña (CE Guissonenc)
2010. Xavier Espiña (CE Guissonenc)
2011. Marc Solà (Ski Club Camprodon)
Crònica de Xavier Maduell / Fotos: Núria Ferraz i Àlex Roca
Crònica Corremonts.cat
Èxit de participació a 5a edició de l'Espardenyada
La Pobla de Segur, 30 de juny de 2012 - Ahir dissabte a la Pobla de Segur, dins de la Diada dels Raiers i en un dia assolellat i calorós, va tenir lloc la 5a edició de l'Espardenyada. La cursa té dues modalitats, la de corredors de 20 km i 1.000 metres de desnivell positiu i la de caminadors de 16 quilòmetres de distància i 760 metres de desnivell positiu.
Enguany la cursa ha duplicat el nombre de participants amb relació a l'edició passada amb 182 corredors i 252 caminadors.
Aquesta és la primera cursa del campionat Correpallars que s'estrena aquest any i que també està formada per les curses: Camí a les Trinxeres a Aramunt, la Vertical Cabanera a Capdella, la Cuca de Llum a Talarn i la Matxicots a Rialb.
Enguany la cursa ha duplicat el nombre de participants amb relació a l'edició passada amb 182 corredors i 252 caminadors.
Aquesta és la primera cursa del campionat Correpallars que s'estrena aquest any i que també està formada per les curses: Camí a les Trinxeres a Aramunt, la Vertical Cabanera a Capdella, la Cuca de Llum a Talarn i la Matxicots a Rialb.
El nom d'aquesta cursa pren per nom l'antiga forma que tenien els raiers de retornar fins a l'enraiador, i que consistia en fer el camí a peu des del final del trajecte fins al punt de partida.
La victòria en classificació masculina va ser per al japonès Dai Matsumoto amb un temps d'1 hora 43 minuts 07 segons. La segona posició va ser per Jaume Folguera Robert amb un temps d'1 hora 45 minuts 27 segons, i en tercer lloc va arribar Xavier Freixinet Espinosa amb 1 hora 45 minuts 34 segons.
En categoria femenina la victòria se la va emportar Anna Quintana Ausio amb un temps de 2 hores 17 minuts 13 segons, seguida de la Sílvia Vilanova Serrano amb un temps de 2 hores 22 minuts13 segons, i de Paivi Linna, en tercera posició i un temps de 2 hores 22 minuts 41 segons.
L'article a Corremonts
La victòria en classificació masculina va ser per al japonès Dai Matsumoto amb un temps d'1 hora 43 minuts 07 segons. La segona posició va ser per Jaume Folguera Robert amb un temps d'1 hora 45 minuts 27 segons, i en tercer lloc va arribar Xavier Freixinet Espinosa amb 1 hora 45 minuts 34 segons.
En categoria femenina la victòria se la va emportar Anna Quintana Ausio amb un temps de 2 hores 17 minuts 13 segons, seguida de la Sílvia Vilanova Serrano amb un temps de 2 hores 22 minuts13 segons, i de Paivi Linna, en tercera posició i un temps de 2 hores 22 minuts 41 segons.
L'article a Corremonts
dijous, 28 de juny del 2012
Sant Aventí (1.482m)
Aquest es el punt més alt de l'Espardenyada; Sant Aventí (1.482m) ja el tenim preparat per quan hi arribeu!
dijous, 21 de juny del 2012
Pep Coll, Espardenyada 2010
Raier per un cap de setmana
Pep Coll
L'any 1979, per iniciativa del Ramon Boixareu, de l'Àngel Portet, del Pere Dalmau i d'altres persones de la Pobla de Segur, s'organitzava la primera Diada dels Raiers. Els organitzadors comptaven amb el mestratge imprescindible dels padrins que havien fet aquest ofici a principis del segle XX. La festa, a part de comportar des de la primera edició un gran èxit de públic, va suposar l'inici d'un seguit de celebracions arreu del territori català, totes fruit de la transformació d'un antic ofici desaparegut (trementinaires, xolladors d'ovelles, segadors...) en una festa popular. Amb tot, la continuïtat de la iniciativa raiera havia de superar nombroses dificultats, com la manca d'aigua al riu a primers juliol, o el fet que la diada es quedés reduïda en un espectacle, més o menys nostàlgic, adreçat sobretots als forasters, o que la gent de la Pobla (no només algunes famílies) no es fes seva la festa, o que no hi hagués relleu generacional per part dels joves... Així doncs, no eren pocs els reptes, les dificultats, els pigalls del mig del riu que haurien d'evitar els renovats raiers del 1979.
Enguany he tingut ocasió de reviure la festa de manera intensa, especialment emotiva, com a raier d'honor. Com que els antics raiers, a part de navegar pel riu també havien de ser bons caminadors (per retornar a peu al punt d'origen), darrerament els organitzadors de la festa van tenir la feliç idea d'afegir-hi l'espardenyada, una sortida per les muntanyes que envolten la Pobla, en la doble versió de caminada popular i de cursa competitiva. El dissabte dia 3 de juliol, a primera hora del matí, quin bo donava trescar entre rocs i sajolides, enfilar-se fins al poble on no s'arriba ni per terra ni per mar (sinó per la roca), fins a la talaia vermellosa de Montsor, que és al dolent i es mira el bo, i que aviat no es mirarà res perquè serà un tarter de rocs. Veure nens caminant entre cases centenàries a punt d'esfondrar-se i de bancals de velles oliveres agonitzants, o donar pas a joves atlètics que corrien pel vell camí de Montsor o pel recuperat camí de la Riba penjat com de miracle damunt del Flamisell, era com veure el passat, el present i el futur, tot a la vegada. M'exalta el nou i m'enamora el vell, que deia el poeta J.V.Foix. I el que més exaltava del món nou de l'espardenyada era trobar-se de tant en tant, vora el camí, una taula parada amb gots plens de beguda fresca, de talls de fruita i de menjar de tota mena, en record dels raiers que feien parada a tots els hostals i tavernes que trobaven de tornada al Pallars. Tot i que a les taules no hi hagués vi ni aiguardents de cap mena (les begudes que, pel que diuen, més agradaven als antics navegants d'aigua dolça), no semblava pas que ningú ho trobés a faltar.
La baixada en rai des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol ja fou una altra història, a les antípodes de l'espardenyada. Ara, en comptes de la penya ferma i consistent i dels miradors panoràmics damunt l'embassament de Sant Antoni i de la Conca de Dalt, calia enfonsar-se al riu i fer equilibris, calçat amb unes fràgils vigatanes, damunt de tramades de troncs inestables amb l'aigua fins als turmells. El riu Noguera baixava gros, i per molt que els joves raiers diguessin que això era un bon senyal, que d'aquesta manera no hi havia perill que el rai s'encallés, el cert és que aquella massa d'aigua en moviment feia respecte. Un cop deslligat el rai, vam salpar suaument i amb quatre cops de rem vam enfilar el corrent del mig del riu. Els joves raiers bracejaven els rems, que de fet són timons, al crit de sossís o pobla(segons volguessin virar a l'esquerra o la dreta), com si ho haguessin fet tota la vida. Vet aquí com tot d'una lliscàvem amb facilitat i sense cap mena d'esforç (almenys per la meua part) seguint el vell camí de l'agua, més vell que el camí de Montsor, que el camí de la Riba, que els camins mil·lenaris de les muntanyes. El cel era espurlent, la frescor de l'aigua et feia oblidar que era un migdia d'estiu, i els arbres de ribera i les pe-nyes vermelles de l'entrada de Collegats desfilaven a banda i banda i anaven quedant enrere.
Malauradament per a mi, la placidesa no va durar tot el trajecte. A l'indret de la Font de Lus, el davanter va ordenar enfilar el revolt enganxats a sossís, però aquest cop el rai no semblava disposat a obeir els cops de timó i es precipitava cap al rasper del riu. Veient que el meu tram s'enfonsava, em vaig ajupir per arrapar-me a les redortes que lliguen les bigues, tal com m'havien recomanat abans d'embarcar. I llavors em vaig afonar del tot. Després d'estar sota l'aigua 3 o 4 segons, que a mi se'm van fer eterns, vaig sortir a la llum i als sorolls de fora i em vaig trobar amb els aplaudiments dels espectadors que flanquejaven la vora dreta del riu i les rialles dels com- panys d'embarcació, els quals secs de mig en amunt, feien broma de la meva remullada, del meu bateig de raier.
Una mica més avall, fèiem escala al Vernedot, el temps de carregar els polítics i un grup de petits raiers amb les seves mares i germanetes i de seguida enfilàvem triomfants cap a la meta del Pont de Claverol.
Passats 32 anys de la primera diada raiera, els joves raiers de tercera generació (després dels padrins i dels fundadors de la festa) han pres el relleu il·lusionats de superar pigalls, raspers i remolins de la Noguera Pallaresa. Ho pensava durant el dinar de germanor a la plaça de la Pedrera, entaulat amb centenars de poblatans, veient els tràfecs dels organitzadors, vells i joves, i escoltant l'Àngel Portet, que ja treballa en l'orgaització de la trobada internacional, que d'ací a dos anys aplegarà a la Pobla una quarentena de colles de rairers d'Europa. A l'hora dels parlaments, els organitzadors em van lliurar la ganxa d'honor: un pigall com el puny, al costat d'una petita ganxa amb punta d'or (imagino que per superar el dinar es va cloure amb la Cançó del raier, l'himne de lletra verdagueriana que narra en primera persona la vida i aventures d'un raier). Al capdavall, en aquesta vida tots som una mica de raiers (de bigues o de paraules, d'il·lusions i desenganys), però sigui quin sigui l'ofici, el riu de la vida ens arrossega aigua avall, des del "bon temps del fadrinatge" amb què comença la cançó fins al darrer vers del poema, "fins que al mar sens vora arriba de la fonda eternitat".
Raier per un cap de setmana
Pep Coll
L'any 1979, per iniciativa del Ramon Boixareu, de l'Àngel Portet, del Pere Dalmau i d'altres persones de la Pobla de Segur, s'organitzava la primera Diada dels Raiers. Els organitzadors comptaven amb el mestratge imprescindible dels padrins que havien fet aquest ofici a principis del segle XX. La festa, a part de comportar des de la primera edició un gran èxit de públic, va suposar l'inici d'un seguit de celebracions arreu del territori català, totes fruit de la transformació d'un antic ofici desaparegut (trementinaires, xolladors d'ovelles, segadors...) en una festa popular. Amb tot, la continuïtat de la iniciativa raiera havia de superar nombroses dificultats, com la manca d'aigua al riu a primers juliol, o el fet que la diada es quedés reduïda en un espectacle, més o menys nostàlgic, adreçat sobretots als forasters, o que la gent de la Pobla (no només algunes famílies) no es fes seva la festa, o que no hi hagués relleu generacional per part dels joves... Així doncs, no eren pocs els reptes, les dificultats, els pigalls del mig del riu que haurien d'evitar els renovats raiers del 1979.
Enguany he tingut ocasió de reviure la festa de manera intensa, especialment emotiva, com a raier d'honor. Com que els antics raiers, a part de navegar pel riu també havien de ser bons caminadors (per retornar a peu al punt d'origen), darrerament els organitzadors de la festa van tenir la feliç idea d'afegir-hi l'espardenyada, una sortida per les muntanyes que envolten la Pobla, en la doble versió de caminada popular i de cursa competitiva. El dissabte dia 3 de juliol, a primera hora del matí, quin bo donava trescar entre rocs i sajolides, enfilar-se fins al poble on no s'arriba ni per terra ni per mar (sinó per la roca), fins a la talaia vermellosa de Montsor, que és al dolent i es mira el bo, i que aviat no es mirarà res perquè serà un tarter de rocs. Veure nens caminant entre cases centenàries a punt d'esfondrar-se i de bancals de velles oliveres agonitzants, o donar pas a joves atlètics que corrien pel vell camí de Montsor o pel recuperat camí de la Riba penjat com de miracle damunt del Flamisell, era com veure el passat, el present i el futur, tot a la vegada. M'exalta el nou i m'enamora el vell, que deia el poeta J.V.Foix. I el que més exaltava del món nou de l'espardenyada era trobar-se de tant en tant, vora el camí, una taula parada amb gots plens de beguda fresca, de talls de fruita i de menjar de tota mena, en record dels raiers que feien parada a tots els hostals i tavernes que trobaven de tornada al Pallars. Tot i que a les taules no hi hagués vi ni aiguardents de cap mena (les begudes que, pel que diuen, més agradaven als antics navegants d'aigua dolça), no semblava pas que ningú ho trobés a faltar.
La baixada en rai des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol ja fou una altra història, a les antípodes de l'espardenyada. Ara, en comptes de la penya ferma i consistent i dels miradors panoràmics damunt l'embassament de Sant Antoni i de la Conca de Dalt, calia enfonsar-se al riu i fer equilibris, calçat amb unes fràgils vigatanes, damunt de tramades de troncs inestables amb l'aigua fins als turmells. El riu Noguera baixava gros, i per molt que els joves raiers diguessin que això era un bon senyal, que d'aquesta manera no hi havia perill que el rai s'encallés, el cert és que aquella massa d'aigua en moviment feia respecte. Un cop deslligat el rai, vam salpar suaument i amb quatre cops de rem vam enfilar el corrent del mig del riu. Els joves raiers bracejaven els rems, que de fet són timons, al crit de sossís o pobla(segons volguessin virar a l'esquerra o la dreta), com si ho haguessin fet tota la vida. Vet aquí com tot d'una lliscàvem amb facilitat i sense cap mena d'esforç (almenys per la meua part) seguint el vell camí de l'agua, més vell que el camí de Montsor, que el camí de la Riba, que els camins mil·lenaris de les muntanyes. El cel era espurlent, la frescor de l'aigua et feia oblidar que era un migdia d'estiu, i els arbres de ribera i les pe-nyes vermelles de l'entrada de Collegats desfilaven a banda i banda i anaven quedant enrere.
Malauradament per a mi, la placidesa no va durar tot el trajecte. A l'indret de la Font de Lus, el davanter va ordenar enfilar el revolt enganxats a sossís, però aquest cop el rai no semblava disposat a obeir els cops de timó i es precipitava cap al rasper del riu. Veient que el meu tram s'enfonsava, em vaig ajupir per arrapar-me a les redortes que lliguen les bigues, tal com m'havien recomanat abans d'embarcar. I llavors em vaig afonar del tot. Després d'estar sota l'aigua 3 o 4 segons, que a mi se'm van fer eterns, vaig sortir a la llum i als sorolls de fora i em vaig trobar amb els aplaudiments dels espectadors que flanquejaven la vora dreta del riu i les rialles dels com- panys d'embarcació, els quals secs de mig en amunt, feien broma de la meva remullada, del meu bateig de raier.
Una mica més avall, fèiem escala al Vernedot, el temps de carregar els polítics i un grup de petits raiers amb les seves mares i germanetes i de seguida enfilàvem triomfants cap a la meta del Pont de Claverol.
Passats 32 anys de la primera diada raiera, els joves raiers de tercera generació (després dels padrins i dels fundadors de la festa) han pres el relleu il·lusionats de superar pigalls, raspers i remolins de la Noguera Pallaresa. Ho pensava durant el dinar de germanor a la plaça de la Pedrera, entaulat amb centenars de poblatans, veient els tràfecs dels organitzadors, vells i joves, i escoltant l'Àngel Portet, que ja treballa en l'orgaització de la trobada internacional, que d'ací a dos anys aplegarà a la Pobla una quarentena de colles de rairers d'Europa. A l'hora dels parlaments, els organitzadors em van lliurar la ganxa d'honor: un pigall com el puny, al costat d'una petita ganxa amb punta d'or (imagino que per superar el dinar es va cloure amb la Cançó del raier, l'himne de lletra verdagueriana que narra en primera persona la vida i aventures d'un raier). Al capdavall, en aquesta vida tots som una mica de raiers (de bigues o de paraules, d'il·lusions i desenganys), però sigui quin sigui l'ofici, el riu de la vida ens arrossega aigua avall, des del "bon temps del fadrinatge" amb què comença la cançó fins al darrer vers del poema, "fins que al mar sens vora arriba de la fonda eternitat".
dijous, 5 d’abril del 2012
HISTÒRIA DE L'ESPARDENYADA
La cultura raiera,
arrelada amb força a La Pobla
de Segur, fa que cada primer diumenge de Juliol es celebri en el municipi la Diada dels Raiers on es
commemora aquest antic ofici.
L'ofici de raier
consistia en el transport fluvial de
fusta la qual era seleccionada en origen als boscos pirinencs i
posteriorment els nostres raiers pallaresos la transportaven (lligada i fent-ne
alhora embarcació) pel Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destí de la
mercaderia: la Pobla
de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa i Amposta principalment.
Eren els únics
mariners d’aigua dolça que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven riu
avall ja que en destí es venien la fusta que formava aquesta embarcació; el
rai.
Un cop venut el rai, no
quedava més remei que Espardenyar per tal de tornar a arribar al Pallars i
endegar altre cop el negoci.
Espardenyar era
l’antiga forma que tenien els raiers per retornar fins a l’enraiador.
Paral·lelament a la Diada dels Raiers, l’Espardenyada
pretén commemorar aquests llargs trajectes que els raiers realitzaven a peu per
tornar a casa.
Ens ofereix un recorregut circular
que surt i arriba a La Pobla de Segur, tot passant pels antics
pobles de Montsor i Sant Miquel (el Pui de Segur). A més, durant el trajecte
passarem per punts mítics i de gran bellesa com La Roca ForadadaLa Noguera Pallaresa
i El Famicell) i el Llac de Sant Antoni que banyen a La Pobla de Segur.
Es tracta d’un repte
esportiu i muntanyenc que amb les seves dos versions; de cursa i caminada,
pretén fer gaudir a tots aquells que vinguin d’un dia de muntanya, felicitat i
bona companyia.
Camí i Aigua ens transportaran a una època on la
muntanya i el riu prenien gran importància en la vida raiera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)